Papanatisme de les grans infraestructures o dels que no saben el que diuen?
Ahir, tot veient les notícies del migdia, vaig tenir l’ocasió, un cop més des que ens manen aquesta gent del Tripartit, de descobrir fins a quin hi ha desconeixement per part d’alguns polítics de les qüestions vinculades a les infraestructures i els serveis de transport. La perla mediàtica la va protagonitzar un tal Sr. Herrera, d’Iniciativa amb o sense Verds, i us la transcric més o menys com la recordo (sense voluntat de distorsionar rés en absolut): “Ja n’hi ha prou del papanatisme de les grans infraestructures, com ara l’AVE, i el que cal és resoldre de manera definitiva els problemes del servei de rodalies de RENFE…” O alguna cosa similar deia el benvolgut Sr. Herrera en una intervenció mediàtica sense precedents, també sense precedents en el grau de desconeixement del que suposa planificar les infraestructures i serveis de transport d’un territori o país. I això no vol dir que actualment, a Catalunya i Espanya, s’estigui fent del tot bé, però si vol dir algunes coses que tot seguit posaré de manifest per a la il·lustració del nostre amic ecologista.
La planificació, execució i gestió d’infraestructures i serveis de transport és quelcom transversal i que, per tant, necessàriament ha de referir-se a totes les qüestions i aspectes que s’hi relacionen. No hi ha una política exitosa en infraestructures i serveis de transport si no es prenen en consideració tots els modes de transport, totes les necessitats de la ciutadania i dels sectors productius del país i totes les demandes dels diferents agents socials i econòmics que constitueixen el dinamisme d’un territori. Primera recomanació per al Sr. Herrera: miri-s’ho des de l’òptica de la globalitat i no sigui tant descaradament localista a l’hora de pronunciar-se.
Segon. Qualsevol país modern, avançat, amb uns serveis moderns i avançats necessita planificar i executar grans i petites infraestructures, necessita de grans projectes i de petits projectes, de grans inversions i de petites inversions. I per tant, estirant d’aquest fil, cal parlar de l’alta velocitat, dels aeroports, dels ports, de la xarxa viària, però també dels serveis de transport públic més habituals, com el metro, el servei de rodalies de RENFE o els serveis de transport públic urbans i interurbans que duen a terme els autobusos en cadascun dels nostres municipis. Un país modern necessita de totes les infraestructures i serveis de transport que fan possible el seu funcionament quotidià i permeten la creació de riquesa econòmica i l’establiment d’un bon equilibri social i territorial.
Tercer. Totes les infraestructures i serveis de transport han d’executar-se i gestionar-se de la manera més eficient possible, d’acord, però també cal cercar l’equilibri, de l’oferta d’infraestructures i serveis de transport, de les inversions que s’executen, d’allò que finalment som capaços de posar a la disposició de la ciutadania i els teixits productius del país. I és precisament això el que ara s’ha posat de manifest més que mai: la pèrdua d’aquest equilibri, l’abocament, a vegades obsessiu, cap a l’execució de certes infraestructures de gran pes estratègic i amb una forta inversió econòmica en detriment d’altres infraestructures, i sobretot en detriment d’altres serveis de transport, de menor rellevància mediàtica i erròniament considerades de menor caràcter estratègic. Ni més ni menys això és el que ha succeït amb l’alta velocitat i el servei de rodalies de RENFE. El greu error, Sr. Herrera, no ha estat esmerçar tots els esforços possibles per aconseguir que l’AVE finalment sigui una realitat al nostre país, el greu error ha estat “deixar de banda” un servei de transport tant important i de caràcter estratègic tant rellevant com el servei de rodalies de RENFE. No em val aquest plantejament seu que consisteix a dir “ja n’hi ha prou de parlar de les grans infraestructures, com l’AVE”, el que ara toca, si em permet l’expressió, és retrobar aquell equilibri al qual feia referència abans: l’equilibri entre les grans i petites infraestructures, l’equilibri entre les grans i petites inversions, en definitiva: l’equilibri entre l’execució de noves infraestructures i serveis de transport i la gestió i manteniment d’aquelles que ja existeixen.
Per tant, Sr. Herrera, jo si vull parlar de les grans infraestructures que li calen a aquest país. Jo vull parlar de l’AVE, de l’Aeroport del Prat, del Port de Barcelona, del Quart Cinturó, però també vull parlar, per tal de retrobar l’equilibri perdut, de la qualitat dels nostres serveis de transport, de la qualitat dels serveis de transport públic com el metro, els ferrocarrils de la Generalitat, les línies d’autobusos urbans i interurbans i naturalment, sobretot en aquests moments, de la gestió que s’està duent a terme del servei de rodalies de RENFE. Sr. Herrera, deixi de fer política i posi’s al servei veritable dels seus ciutadans.[@more@]
l’abocament, a vegades obsessiu, cap a l’execució de certes infraestructures de gran pescheap mlb jerseys estratègic i amb una forta inversió econòmica en detriment d’altres infraestructures,
I per tant, estirant d’aquest fil, cal parlar de l’alta velocitat, dels aeroports, dels ports, de la xarxa viària, però també dels serveiswholesale nfl jerseys de transport públic més habituals, com el metro, el servei de rodalies de RENFE o els serveis de transport públic urbans i interurbans que duen a terme els autobusos en cadascun dels nostres municipis.
Un país modern necessita de totes les infraestructures i serveis de transport que fan possible el seu funcionament quotidià i permeten la creació de riquesa econòmica i l’establiment d’un bon equilibri social i territorial.